XXIV JORNADES D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ - 2020

2. Aspectes ortotipogràfics

 

2.1 VERSALS, VERSALETES, CURSIVES I NEGRETES 

 

Les lletres versals o majúscules s’han d’usar d’acord amb la norma lingüística, i només en els casos que siguen estrictament necessaris.

 

Les versaletes són lletres majúscules però de la mida d’una minúscula. És un criteri estètic i de millora de la llegibilitat posar les sigles i els segles sempre en versaletes, tret que acompanyen paraules que van en majúscules (com és el cas dels títols; o noms propis –Lluís XIV–; etc.).

 

L’ús de les cursives també és restrictiu; s’usen especialment per a estrangerismes i per si es vol remarcar alguna paraula. Així mateix, a la bibliografia, els títols dels llibres i les publicacions periòdiques (diaris, revistes...) s’escriuen en cursiva.

 

La negreta ha quedat destinada més als títols que al text d’un llibre, per tant, cal prescindir d’aquest estil per al cos de l’obra. Així mateix, els usos tipogràfics habituals descarten la utilització de subratllats dins del text, per la qual cosa l’autor o autora haurà de descartar aquest sistema i presentar ja l’original sense subratllats de cap tipus.

 

2.2 CITACIONS

​

​

Les citacions de textos s’han d’incorporar al cos del discurs principal entre cometes angulars (« »); quan calga s’han d’emprar d’acord amb la gradació següent: « " ' ' " ».

 

Quan les citacions siguen extenses (més de tres línies, aproximadament), és convenient copiar-les, sense cometes ni cursiva, en un paràgraf a part, amb el marge més entrat que el text i un cos de lletra menor, o bé, assenyalant clarament que es tracta d’una citació.

 

Si s’omet part del text de la citació s’ha d’assenyalar amb punts d’elisió entre claudàtors: […].

 

També s’ha d’escriure entre claudàtors qualsevol incís de la persona que cita.

 

Com a norma general, les citacions textuals han d’anar precedides de la referència bibliogràfica abreujada (autor o autora, any, pàgines), cosa que disminuirà notablement el nombre de notes al peu. És convenient insertar la referència en la redacció del text anterior a la cita, i no posar-la a continuació, ja que això pot produir la confusió de si la referència forma part de la cita mateixa.

​

​

2.3 GUIONS

​

​

S’ha d’utilitzar el guió curt per a termes compostos i per a indicar les pàgines de bibliografia..., i el guió mitjà, quan fa funció de parèntesi. En aquest cas, si després de l’incís va un punt, el guió no es tanca (en els textos en espanyol, sí).

​

​

2.4 NOTES

​

​

Les indicacions de les notes en el cos de l’original s’han de fer mitjançant nombres aràbics, volats, amb la funció «notes» de l’editor de textos emprat —sempre darrere dels signes de puntuació.

 

Les notes s’han de reduir al màxim, ja que les referències bibliogràfiques van, abreujades, dins del text.

​

​

2.5 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ABREUJADES

​

En les referències bibliogràfiques que apareguen dins del text només s’ha de fer constar el cognom de l’autor o autora —si no s’ha mencionat al text— en minúscula, l’any d’edició de l’obra referida i, si escau, les pàgines que interessen, ja que les dades completes seran a la bibliografia.

 

En les cites de més de quatre persones, s’inclourà el cognom de la primera i la fórmula et al. (en redona): 

 

(Solà 2008)

 

(Moro Ipola i Mezquita Guillamón 2015)

 

(Monlleó Peris, Medall Chiva i Fornas Pallarés 2014) 

 

Podem, doncs, consultar […] tarannà

revolucionari (Agulló 2016, 168-169)

 

L’any 1995 Marquès (2016a) va entrevistar [...]

 

(García Molina, Irene et al. 2016)

 

Si les pàgines van totes seguides, com hem vist a l’exemple, haurem de posar un guió entre ambdues xifres, si no és el cas, hi haurem de posar comes:

 

Zurriaga (2016, 58, 67, 109)

 

Si l’obra té més d’un volum, aquest constarà amb xifres aràbigues:

 

Alcover i Moll (2006, 2: 14)

 

Per tant, en aquest sistema de referències convé prescindir, en general, de les abreviatures llatines loc. cit., op. cit., ibíd...

​

​

2.6 BIBLIOGRAFIA

​

​

La bibliografia s’ha de presentar al final de l’obra, ordenada alfabèticament per autors i autores, i ajustada als criteris següents:

 

Els noms de les persones citades se separaran mitjançant comes (,), tret del penúltim i l’últim que aniran separats amb una conjunció (sense coma).

 

Monlleó Peris, Rosa, Iván Medall Peris i Alfredo Fornas Pallarés.

 

Llibres

 

Olaria, Carme. 2007. Un passeig per la prehistòria. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Moro Ipola, Micaela i Laura Mezquita Guillamón. 2015. Entrena’t les neurones: programa de rehabilitació neurocognitiva per a pacients amb trastorn mental greu. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Monlleó Peris, Rosa, Iván Medall Peris i Alfredo Fornas Pallarés. 2014. Biografies rescatades del silenci. Experiències de guerra i postguerra a Castelló. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

García Molina, Irene et al. 2016. Intervención mediante historias complejas de teoría de la mente. Meteduras de pata, juicios morales e ironías. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

​

En cas que siga necessari citar la col·lecció a la qual pertany el llibre:

 

García Marzá, Domingo. 1999. Teoria de la democràcia. Col·lecció Universitas, 3. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

​

S’inclou el número d’edició (i, si escau, el de reimpressió) darrere del títol del llibre:

 

Porcar Orihuela, Juan Luis. 2016. Un país en gris i negre. 2a edició. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

​

Llibres electrònics

 

Welch, Kathleen E. 1999. Electric Rhetoric: Classical Rhetoric, Oralism, and a New Literacy. Cambridge: MIT Press. http://www.netlibrary.com.

​

Articles en publicació periòdica

 

Igual Castelló, Cristina. 2017. «Solimán el Magnífico y Roxolana. El poder del turco en la cultura visual y escrita de Occidente». Potestas 9: 233-260. 

​

Parts, capítols... d’un llibre col·lectiu

 

Solà, Joan. 2008. «Castelló 75». En Les Normes de Castelló fan 75 anys. Homenatge de la premsa, ed. Vicent Pitarch. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 

​

Si l’autoria s’adjudica a una institució, se li dona el mateix tractament tipogràfic:

 

TERMCAT. 2008. Diccionari d’infermeria. Madrid: LID.

​

Any. Si hi ha més d’una obra del mateix autor o autora publicada el mateix any, s’indicarà amb una lletra en redona just darrere l’any, sense separació:

 

López Cantos, Francisco José. 2016a. Tecnología audiovisual. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.  

—. 2016b. Tecnología de la comunicación. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

​

Lloc d’edició. El topònim ha d’anar en la llengua de redacció de l’obra en què s’inscriu la referència bibliogràfica.

 

Casa editorial. S’omet la paraula editorial i semblants sempre que no formen part del nom comercial de l’empresa:

 

Edicions 62, però Taurus.

​

​

2.7 MATERIAL GRÀFIC

​

Quan el text haja d’anar acompanyat de material gràfic, aquest s’ha de presentar a part, convenientment numerat i amb indicació de la situació dins del text. En el supòsit que aquest material porte peus indicatius, aquest s’ha de presentar amb una relació independent.

 

Quan el material gràfic es presente digitalitzat caldrà vigilar els aspectes següents:

 

• Les dimensions de la imatge seran les mateixes que tindrà una vegada publicada.

• La resolució d’entrada de l’escàner serà com a mínim de 300 ppp. La imatge escanejada s’ha de guardar amb aquesta resolució i amb una lineatura de 133 lpp (línies per polzada).

• Les imatges, cal guardar-les, preferiblement, en els formats TIFF (sense comprimir) o EPS. Són també vàlides les imatges guardades en els formats JPEG (qualitat d’imatge mitjana o alta), PICT i BMP.

• El format GIF no és vàlid per a impremta.

​

​

2.8 ESCRIPTURA DE LES XIFRES

​

Sempre que el text no estiga escrit en anglès, en xifres decimals cal posar comes, i no punts o apòstrofs. Cal emprar els punts en quantitats superiors a 1.000, sempre que no facen referència a números de pàgina, adreces postals ni anys:

 

En nàixer, el xiquet va fer 4.500 grams [...]

El seu rècord en atletisme ha sigut de 3,15 km